Amb l’arribada de l’estiu, el projecte TRAP (Estratègies participatives per a la gestió de la contaminació per plàstic del litoral transfronterer) assoleix el seu equador. Aprofitant aquesta fita en el calendari, volem dedicar l’inici d’aquesta newsletter a fer balanç de tot el camí recorregut fins ara.

Sou moltes les que heu participat activament en les diferents fases del projecte, i la vostra implicació ha estat clau per arribar on som avui. Per aquest motiu, a continuació us presentem un resum destacat de les activitats, els aprenentatges i els resultats que hem assolit plegades durant aquests mesos.

▶ Fem Números!
    Com van els mostrejos del TRAP?

▶ Que fem amb les mostres
    que arriben a laboratori?

T’has preguntat mai què fem amb les mostres un cop arriben al laboratori?

Aquí t’ho expliquem tot!

El viatge d'una mostra des de la costa fins a les dades amb les que treballem segueix un procés minuciós dividit en cinc fases:

Gràcies a aquest procés, podem quantificar els microplàstics que floten a les nostres costes. La mida dels fragments ens ofereix informació sobre el seu grau de degradació: com més petits són, més degradats es troben, però també resulten més biodisponibles (més absorbibles pels éssers vius); en canvi, els fragments de dimensions més grans acostumen a correspondre a plàstics alliberats més recentment al medi marí.

La forma ens permet inferir-ne l’origen:

1. Films: Fragmentació de bosses de plàstic
2. Fragments: Derivats d’ampolles, envasos o pneumàtics
3. Filaments: Arts de pesca o de gespa artificial
4. Escumes:  Degradació d’envasos alimentaris
5. Pellets o microesferes: Matèria primera o cosmètics 
   
   

El color també aporta informació rellevant sobre el temps de permanència al medi: els tonalitats vives solen indicar plàstics relativament recents, mentre que els colors groguencs o translúcids suggereixen una exposició prolongada a la superfície oceànica.

Finalment, el tipus de polímer determina en gran mesura el destí ambiental del plàstic. Materials com el polietilè, el polipropilè o el poliestirè expandit, menys densos que l’aigua de mar, tendeixen a flotar, llevat que siguin colonitzats per organismes i acabin sedimentant. En canvi, polímers més densos, com el polièster, el PET, la poliamida (niló) o el PVC, presenten una tendència natural a enfonsar-se.

▶Gran operació “Cercadors de plàstic”
   a Banyuls de la Marenda

Els dies 29 i 30 de maig de 2026, Plastic At Sea va coordinar, en col·laboració amb l’ajuntament de Banyuls de la Marenda, l’operació «Cercadors de plàstics» en el marc del projecte TRAP. Convertit ja en una cita anual imprescindible, aquest esdeveniment mobilitza habitants i visitants al voltant d’una recollida i un triatge metòdic dels residus a la platja central, les vores del riu i alguns barris de la vila. Cada residu es caracteritza i es comptabilitza, i les dades s’integren en bases de dades per avaluar l’evolució de la contaminació i l’eficàcia de les accions de mitigació implementades. Aquest any, 73 persones s’han reunit per lluitar contra la contaminació per plàstics.

▶ Nova publicació:
   Barcelona i el plàstic,
   quantificant una font invisible

Nou article científic publicat a la revista Science of the total environment (pots llegir-lo sencer aquí) per analitzar la quantitat de residus plàstics que arriben al mar des de diferents punts de la costa urbana de Barcelona.

Per fer-ho, vam creuar les dades de descàrrega dels sobreeixidors urbans de Barcelona (sistemes d’alliberació d’aigua del clavegueram al mar en episodis de pluja intensos) i els cabals dels rius Llobregat i Besòs, amb les mostres reals recollides al sobreeixidor de Bogatell i al riu Llobregat. Els resultats són clars i ens recorden la importància de la nostra tasca:

1. Una font massiva de contaminació S'estima que cada any arriben al mar prop de 60.000 milions de partícules de plàstic. D'aquestes, la immensa majoria són microplàstics: representen el 93% en els rius i fins al 98% en els sobreeixidors urbans.
   
   
2. Tones de plàstic anuals Si parlem de pes, les xifres també són impactants. Els rius aporten aproximadament 14,4 tones de plàstic a l'any, mentre que els sobreeixidors urbans en sumen unes 2,5 tones més.
   
   
3. L'efecte "bumerang" a les nostres platges Gràcies a simulacions numèriques, vam analitzar on van a parar aquests residus un cop arriben al mar. El resultat és sorprenent: més del 98% dels residus dels sobreeixidors tornen a la costa, i un 60% s'acaba dipositant a les platges urbanes més properes.
   
   
4. Nord i sud: l'impacte repartit. L'estudi mostra que els residus del riu Llobregat afecten principalment les platges situades al sud de Barcelona, mentre que els del Besòs impacten amb més freqüència les platges del nord de la ciutat.
   
   
5. Mida petita, gran impacte Tot i que el Llobregat i el Besòs només aporten el 0,09% de l'aigua que entra al Mediterrani, les emissions de plàstic de la costa de Barcelona podrien representar fins al 8,5% de les partícules i el 5,2% de la massa total que arriba a aquest mar.

La ciència ciutadana funciona!

Les mostres obtingudes i analitzades pels voluntaris i voluntàries de TRAP, combinades amb els models numèrics, han estat vitals per revelar el mapa de la contaminació plàstica a Barcelona. Això demostra que rius relativament petits que creuen zones molt poblades i industrialitzades poden ser grans focus de contaminació, i subratlla la importància crucial de continuar treballant en la seva monitorització i mitigació. Amb  la vostra ajuda, seguim endavant!

▶ Testimonis inspiradors

Per al projecte TRAP, volíem integrar en el nostre enfocament participatiu persones que no necessàriament estiguessin ja implicades en accions de protecció de la natura. L’objectiu? Arribar a un públic més ampli, encara poc informat sobre la problemàtica de la contaminació per plàstic.

Per aquest motiu, els socis del projecte van recórrer a voluntaris i voluntàries d’entorns diversos com ara:

1. Associacions esportives que realitzen les seves activitats al medi marí i que, per tant, tenen un interès especial a protegir-lo i coneixer-lo, com per exemple el Club Nàutic l’Escala o els remers d’Aviron Banyulenc
   
   
2. Associacions del tercer sector social com l'APAJH dels Pirineus Orientals (ESAT les Micocouliers de Sorède), que defensa la plena ciutadania de les persones amb discapacitat, les quals també estan implicades en aquesta problemàtica.
   
   
   

A continuació us deixem alguns testimonis q ue han deixat alguns dels participants a les recollides del projecte TRAP:

«És una oportunitat magnífica la que ens ha donat l'ESAT d'incloure el món de la discapacitat en la causa contra la contaminació per plàstic per al nostre planeta. Jo mateix, com a educador en l'àmbit medico-social, inicio el meu fill en la recollida de residus cada vegada que sortim a fer immersió, a la platja, al bosc o al riu. És un moment de compartir, d'intercanviar idees i d'aprenentatge.» — Romain BATS, monitor de taller.

«Una experiència molt maca, fa de bon fer treballar fora de les parets de l'ESAT i, a més, per una bona causa. No em donava compte que hi hagués tanta contaminació a les platges.» — Matéo.

«Quan veig reportatges sobre la natura, em fa mal el cor sentir a parlar dels microplàstics. Això afecta la fauna, la flora i el que mengem. Estic feliç de treballar a l'aire lliure per contribuir a protegir la natura.» — Elodie.

«Estic content de col·laborar amb els socis del projecte TRAP. Incloure persones amb discapacitat com jo en aquesta causa és formidable. Trobo que l’ésser humà no és gaire responsable del seu entorn, i és una llàstima. Malauradament, en patim les conseqüències tothom.» — Cédric.

▶ Recorda seguir-nos a Instagram per estar al cas de les últimes notícies!

▶ Vols saber més o participar-hi?

Estigues atenta a les properes edicions del butlletí!